Per què l’al·lèrgia al pol·len és més prevalent a les ciutats que en el camp?
En els últims temps, múltiples estudis epidemiològics han confirmat el creixent augment de les malalties al·lèrgiques, sobretot en els països desenvolupats, de forma més predominant en l’ambient urbà que en el rural. Aquesta circumstància fa sospitar que la pol·lució atmosfèrica de les ciutats potència l’agressivitat dels al·lèrgens inhalats en els pacients al·lèrgics. Els casos d’asma estan augmentant constantment amb els anys igual que han anat en augment les emissions de gasos contaminants i el desenvolupament industrial i de trànsit urbà.
Els contaminants més directament relacionats amb l’asma bronquial són els productes derivats de la combustió del petroli i els fums emesos pels automòbils o vehicles pesants, que alliberen principalment partícules dièsel, diòxid de nitrogen (NO2); i, a conseqüència de les reaccions fotoquímiques, l’ozó (O3). Són els anomenats contaminants tipus II, estretament vinculats als processos al·lèrgics i amplificadors de la resposta IgE.
En aquest sentit, sembla tenir una especial importància l’emissió de les partícules contaminants procedents dels motors dièsel, que alteren l’estructura del pol·len augmentant la seva capacitat d’induir una resposta al·lèrgica en persones susceptibles. A més, els alts nivells de contaminació urbana impulsen el fenomen d’inversió tèrmica que impedeix als pòl·lens abandonar l’atmosfera sobre les ciutats i, així, augmenten el temps de la seva exposició sobre les zones urbanes.
Això explicaria per què a les zones rurals hi ha un menor nombre d’al·lèrgics tot i que hi ha major quantitat de plantes que a les ciutats.
El canvi climàtic és una realitat i constitueix la principal preocupació mediambiental.