La freqüència de la dermatitis de contacte al·lèrgica causada per (met) acrilats està augmentant a tot el món, no solament les persones amb ungles acríliques poden presentar reaccions al·lèrgiques a la pell i els esteticistes que les apliquen, sinó que passa el mateix amb els pacients diabètics que usen monitors continus de glucosa connectats a la seva pell.
El primer sensor comercialitzat va ser FreeStyle Libre®. Aquest dispositiu va canviar la vida a molts dels pacients amb diabetis, amb un millor control de la glucèmia, permetent una vida pràcticament normal. Tot i això, les reaccions inflamatòries cutànies al lloc d’aplicació no varen passar desapercebudes. Aquí és on entra en joc l’al·lergen culpable, l’isobornyl acrilat (IBOA), un component de la cola utilitzada en cosmètics i embenats.
Els acrilats són al·lèrgens ben coneguts en diversos entorns: ungles artificials, adhesius, empastaments dentals, dentadures postisses…, inclosos múltiples materials mèdics, com els audiòfons, els sistemes de control de glucosa i bombes d’insulina fets servir pels pacients diabètics.
La realització de proves epicutànies és crucial per demostrar en aquests pacients la dermatitis al·lèrgica de contacte (DAC).
Si creus que pots tenir una DAC, consulta’ns