No. Cal diferenciar entre intolerància a la lactosa i al·lèrgia a la proteïna de la llet. Sempre que diem que una persona és al·lèrgica a la llet vol dir que es produeix per una reacció immunològica. Sol afectar sobretot a nens molt petits i els símptomes poden ser cutanis, digestius, respiratoris i, fins i tot, símptomes greus que poden desencadenar un xoc anafilàctic.
El diagnòstic el realitza el metge al·lergòleg mitjançant la història clínica, proves específiques en pell, sang i en cas de ser necessari, la prova de provocació oral o tolerància.
El tractament es basa en les instruccions d’evitació de la llet i els derivats làctics i les mesures de tractament urgent en cas d’una reacció. La medicació necessària per tractar i revertir una reacció greu és l’adrenalina autoinjectable.
La lactosa és el sucre principal de la llet i això inclou tota l’àmplia gamma dels derivats làctics. Per permetre la seva absorció a través de l’intestí, l’organisme disposa d’un enzim anomenat lactasa.
La intolerància a la lactosa es produeix quan els nivells de lactasa no són suficients per digerir la quantitat de lactosa consumida i això fa que passi a la resta de l’intestí produint una sèrie de símptomes digestius molt característics que originen dolor abdominal, diarrea, nàusees i distensió abdominal. La intolerància a la lactosa és una reacció de base no al·lèrgica, l’origen és la deficiència enzimàtica i afecta principalment als adults.
La prova diagnòstica més utilitzada i que proporciona un diagnòstic més fiable és el test d’hidrogen en l’alè.
El tractament consisteix en la restricció o eliminació del consum de lactosa de la dieta. Actualment al mercat hi ha una àmplia varietat de marques que ofereixen productes sense lactosa. Les persones que pateixen aquest trastorn no cal que portin adrenalina, ja que la ingesta de lactosa per error no els hi desencadenarà mai una reacció greu.