Què és la histamina?
La histamina és una substància natural present en algunes cèl·lules del nostre organisme, involucrada en la resposta al·lèrgica, processos inflamatoris, funcions fisiològiques en l’estómac i en la regulació de diverses funcions del sistema nerviós. La font d’histamina no només és interna, sinó que també pot procedir de la dieta.
Les manifestacions clíniques apareixen quan la histamina augmenta als teixits o a la sang.
Excés d’histamina
Les reaccions al·lèrgiques es relacionen amb un excés d’alliberació d’histamina interna. Són reaccions produïdes per un mecanisme immunològic, és a dir, per una resposta defensiva de l’organisme enfront d’una substància que considera estranya.
Les reaccions no al·lèrgiques poden ser tòxiques, metabòliques, farmacològiques, alimentàries o idiopàtiques. L’escombroïdosi és una causa freqüent d’intoxicació alimentària per la ingesta de peix blau contaminat amb bacteris que indueixen la formació de grans quantitats d’histamina. També s’ha relacionat l’excés d’histamina amb el dèficit de l’enzim diamina-oxidasa que degrada la histamina sobretot procedent dels aliments. Destaquem que el concepte és controvertit, atès que no existeix una condició específica associada amb la deficiència basada en l’evidència científica i que manca informació que demostri el valor predictiu de les diverses proves diagnòstiques.
Entre les circumstàncies que poden contribuir a un excés d’histamina, es troba la ingesta concomitant de fàrmacs alliberadors d’histamina com la codeïna, ACTH, parathormona, complexos vitamínics B, morfina, etc.
Quan la clínica és produïda per la ingesta d’aliments alliberadors d’histamina o rics en histamina, el pacient no presentarà sempre la clínica amb la seva ingesta, aquesta tolerància és una de les característiques que la diferencia de la causa al·lèrgica.
Quins efectes té la histamina?
Quan les cèl·lules alliberen histamina i aquesta s’uneix als seus receptors, produeix diferents tipus de resposta segons els receptors i el teixit afectat. La histamina dóna lloc a inflor, picor, secrecions nasals, esternuts, molèsties abdominals, vermellor, calor intens, taquicàrdia, mareig, broncoconstricció, hipotensió, etc.