Si bé la henna natural, tint vegetal que s’utilitza per fer tatuatges temporals, no sol produir reaccions al·lèrgiques, quan es tenyeix i enfosqueix amb una substància química anomenada parafenilendiamina pot produir símptomes cutanis d’origen al·lèrgic i causar dermatitis de contacte. La henna negra pot causar símptomes des de poques hores després de realitzar el tatuatge fins setmanes després de la seva aplicació.
La parafenilendiamina és un derivat del benzè que actua com a intermediari en tints de color blau i negre per als cabells, teixits o cuir. Es troba en tints de cabell permanents i semipermanents, tints d’impremta, colorants de teixits i pells, abrillantadors de sabates, en gomes i plàstics, olis per engranatges, productes de bellesa i pot presentar reactivitat creuada amb alguns protectors solars i determinats medicaments.
Un dels colors que més reaccions al·lèrgiques produeixen és el vermell, ja que sol tenir compostos, com l’òxid de ferro o pigments orgànics rics en fusta de sàndal, que són molt al·lergògens. El color blau i el negre contenen parafenilendiamina; els verds, dicromat potàssic, i el marró, hidrat fèrric. El groc pot causar en algunes persones fotodermatitis, quan el pigment és exposat a la llum solar.
Alguns pigments com els vermells, blaus o verds s’elaboren amb metalls que poden portar a desenvolupar diferents al·lèrgies.
Els símptomes més característics de la dermatitis de contacte són, inflamació local, enrogiment, picor, butllofes, decoloració permanent de la pell, vesícules eritematoses i fins cicatrius permanents.
Els al·lergòlegs desaconsellen els tatuatges en aquells pacients al·lèrgics a tints tèxtils, tints capil·lars o a determinades sals metàl·liques (com el crom, el cobalt o el mercuri).
Recomanem fer proves al·lèrgiques de contacte de forma prèvia a la realització de qualsevol mena de tatuatge.